coctelsambgaletes

Encara és primavera

2008-05-27T10:07:00.005+02:00

Ritme ancestral del cos eteri,

ets el so que vull ballar.

Invisible als altres,

sentint-me lliure

en la seva presència.

un rastre que neix a l’aire

el síntoma de l’energia que es transforma

Propers dies 30, 31 de maig i 1 de juny, Itinerari Poètic (visual i literari) al Carrer dels Sastres d'Olot.

Diumenge dia 1 de juny a les 13h Performance a la Plaça Campdenmàs.

Cada dia més

2008-05-23T21:13:00.003+02:00

Cada dia camino més en contacte amb la terra,
cada dia tinc la consciència més a prop del cel,

així creixo i m'expandeixo,

la llum em travessa
i observo tot el meu SER,

a contrallum.

El dia que vaig agafar la bici

2008-04-21T14:54:00.005+02:00

de fet, cada dia l'agafo la bici per...per cert, hola de nou.
Algú llegeix aquest blog encara?
Bé, he decidit no deixar-lo morir.
De moment hi penjo un video d'un matí bonic acompanyat d'una reflexió que no és d'avui, però ho podria ser perfectament. Aquesta llum tan estranya que ens ha portat la primavera...em fa veure els colors com no ho havia fet mai...la llàstima és que no es puguin gravar amb els propis ulls...

El verd crea un pont entre l’ull i la muntanya,

tallo el silenci,

pedalant amb l’ànima enfora

que es confón amb el groc de la colza.

Les mans a les butxaques

Respirant profundament

Lliure

Les gotes que han quedat suspeses de les fulles

cauen amb la calma de després de la tempesta.

L’aire és net i fred, a punt per ser respirat

amb claredat mental.

Yeah

2007-12-19T17:13:00.000+01:00

Clarion street amb els seus "murals".
Costum que trobo molt guai que és deixar el que no vols al carrer amb un cartell que posa "gratis" en comptes de llençar-ho, a més solen ser coses útils com aquest llibre de receptes que hi havia a l'acera.
Decoració de la nostra casa el dia de l'aniversari de la Serena.
Més imatges que no et deixen indiferent del Castro Street Festival.
El Teletubbie també el vam trobar al carrer com el llibre de més amunt i va decidir venir a la festa amb nosaltres...jo...bé, jo...intentava imitar la seva expressió tan serena i tendra alhora, però...bé, ja ho veiem, cadascú té les seves limitacions.

No hi ha pas perill que s'acabin...jeje.

2007-12-14T16:50:00.000+01:00

Aquí vam voler fer una mica el ianqui i vam fer "núvols"( sí, sí, nubes de xuxe) a la brasa. Això després que en Toni fes el foc, jo els espaguetis...i com a extra vam beure vi de California, que per cert, estava prou bo.
Aquesta és la meva versió del salt al "salt lake" (hi ha la d'en Toni en algun altre post). Això que veieu sembla neu però és sal, i com podeu veure escenificat a la foto de sota, aquest punt es troba 87 metres sota el nivell del mar. És el punt més baix del continent.
Ells hi posen aquests decorats, i clar, és molt fàcil posar-se en el paper...jeje.
El Death Valley, el seu nom és la descripció més precisa, és com la pell morta de la terra, una capa àrida que fa molt de temps havia estat vida. Un llac, arbres, molts animals...ara només queden dunes, roques i cristalls de sal.

Més. Sempre més.

2007-12-13T18:23:00.000+01:00

Casa rara de San Francisco
En Kyle i la Yukiko insistien en que el Ziegeist era més que un bar, una institució.
Això era el jardí de la nostra casa de San Francisco.
El Saxo nou de l'Andrew nice to meet you.

L'Algui...un amic que vam trobar pel camí...és tan mono i simpàtic...

Greatest Pics III

2007-12-01T10:45:00.001+01:00

Greatest Pics II

2007-11-22T19:34:00.001+01:00

Greatest Pics I

2007-11-21T19:53:00.000+01:00

Eus aqui un os, eus aqui un coyote...aquest conte s´ha acabat...

2007-11-13T12:27:00.000+01:00

...a vegades passa que tot allò que no tenies planejat s'apodera del teu present i s'instal·la en el teu futur més immediat. A vegades. A vegades has de fer el que no et ve de gust fer. A vegades la vida et regala coses bones i a vegades coses molt bones. I se m´han avançat però sí senyors i senyores lectors...hem tornat! No us podreu creure, com jo mateixa tampoc puc, que estic seient a la botiga i escric aquest post amb la pell bronzejada del sol de California, Arizona i Nevada.
I és un pal. Sí, és un pal haver d'acabar abans una cosa que havia de durar el doble. Però a vegades el l'HAVER DE esdevé imperatiu en lloc d'infinitiu...

Però sí, tota moneda té dues cares, i ara ja podem tornar a escriure amb accents i ç trencada (que per cert m´ha costat bastant agafar-hi el ritme) i podem tornar a quedar per fer cafès dels de veritat i podem comunicar-nos cara a cara...i tornarà l'Estiliterarilliure, i en Toni per fi ha pogut tocar la seva bateria i treure´s el mono i afeitar-se la barba i de moment hem sabut que Nova Zelanda no es mourà d'allà on ha estat fins ara, o sigui que si mai volem/podem fer l'altra meitat del viatge, ja ho sabrem trobar.

Aprofito per dir a tothom que ha fet comentaris, o que simplement ens ha llegit que MOLTISSIMES GRACIES, que és genial sentir-te a casa quan ets lluny, i em sap greu no haver escrit gaire els últims dies però estàvem al mig del Death Valley, Grand Canyon (sí Eulalia i Silvia i totes les nenes, ja ens vam recordar de "lu" canyons que sou...però aquell era taaaaaaaaaaan gran...). I no m'agradaria desmerèixer cap comentari, però tothom estarà d'acord que la Rage es mereix un super premi d'imaginació, de participació, perseverància...que has triomfat Rage!!! i com a premi t'ensenyarem TOTES les fotos sense fer selecció prèvia. JAJAJA, quina ilu et fa ehhhh!!! (ja veig que fins a Nadal no tornaràs a Olot per por).
Ei, per cert, el coctelsambcrispetes aviat estarà actiu amb tota la informació underground ampliada, detalls escabrosos, encontres amb la llei, amb els Rangers i amb totes les forces de l'ordre dels USA, la ja famosa operació Dijonassa que vam dur a terme als diferents aeroports i secretets i consell d'en Toni que ara protagonitzarà un programa anomenat "Puz versus Wild".

Uf, que llarguet no?
Bé, encara penjaré fotos de tot això últim que hem vist quan tingui temps de descarregar-les i bla bla bla, bé ja ho veureu...

Fins ara...

Metal is death

2007-10-31T06:17:00.000+01:00

Eiiii que tal a tothom, avui es el nostre ultim dia a San Franciscooooo!! Ostres, com passa un mes, aixi plis plas!! I us preguntareu...que hem fet tots aquests dies que no hem escrit res? doncs per comencar vam anar a unes Hot Springs que son com termes naturals, i que tenen d'especial? doncs que estan situades enmig d'unes roques just al costat del pacific i per tant s'ha d'esperar que hi hagi lluna plena i que baixi la marea per poder gaudir de l'aigua a uns 35 graus. I que te de dolent??? doncs que aquestes aigues tenen sofre i surts d'alla com si vinguessis del mateix infern, o del correfoc, jeje. Les meves arrecades de plata son d'un negre tornassolat i les anemones que viuen alla son rosa fucsia...i els crancs...uf, tenien molta personalitat. I us preguntareu...per que aquest titol, i la resposta es fixeu-vos amb en Toni fent el heavy a la foto...doncs aixo ja se li va passar rapid quan vam anar al concert d'aquest diumenge, si senyors, un concertas, 8 hores non stop amb Regina Spektor (per cert...impressionant), Tom Waitts, Jerry Lee Lewis (si si, greats balls of fire, tal com en toni cantava de petit!!), John Mayer, Neil Young i Metallica entre d'altres. I es en aquest final que ens hem de fixar...els mitics Metallica, els del black album, si si, yeahhhh...doncs res, alla, fets unes nenes, amb guitarres acustiques i per cert...inclus desafinant una mica...el metal esta mort, i en Toni plora.

Gracies Marcal per marcar la meva cara d'empanada de la foto del iogur, aqui te'n regalo una altra menjant entrepa amb cara de ganassa, jeje, au, esplaia't (ji ji i no va amb segones!!)

Be, ja ho veieu, d'avorrir-nos no ho fem pas.

A partir d'ara ens mourem amb una autocaravana enoooorme per les enoooormes carreteres d'aquest pais, California amunt i California avall...Yosemite, Sequoia Park, Lake Tahoe, Mono Lake, Eureka Dunes (mireu les fotos d'internet...son genials), Grand Canyon, Las Vegas...i finalment Los Angeles!!

Ja us anirem informant!!

Salut a tort i a dret!!

Volia deixar un espai perque en Toni comentes el concert...pero encara plora...i diu que emplenaria massa pagines pero si algu te consultes concretes m'ha dit que te una oferta especial de croniques a canvi de samarretes de Backstreet Boys!!

Small road trip to southern California

2007-10-24T19:25:00.000+02:00

Holaaaa, que tal? Com diu el titol hem fet una petita ruta en cotxe cap al sud de California amb en David i la Maria.

Vam anar baixant pel Hwy 1, una carretera preciosa al costat del Pacific, uf els paisatges son d'aquells que no s'obliden facilment. Un mar dramatic, onades, vent, esquitxos...realment el nom d'aquest mar no fa honor al que es veu. L'aigua esta glacada i es molt estrany tenir calor i taaaaaaaaaanta aigua al davant i no poder-s'hi posar. Hem fet nit a diferents Motels, si si, d'aquells de les pelis on cada habitacio te una porta que dona al parking, i alla ens esperava l'Honda civic d'un company de casa amb matricula de Michigan, jeje.

Com ja deveu haver vist, vam fer alguna partideta de cartes amb cervesa i cacahuets, per no oblidar els diumenges a la tarda a l'hostal del sol.

Ohhh, i aqui venen una cosa super bona (evidentment dolca i amb 50 varietats diferents per triar) que es iogur gelat de diferents gustos a granel, i despres hi ha tota una filera d'expenedors de toppings, aixo vol dir trossets de galeta, de brownie, lacasitos, fruites tallades, cosetes de colors...milers de coses que t'hi pots posar a sobre...mmm...en Toni es va emocionar i va quedar a punt de reventar de tip que estava. Be...s'ha de dir que sense les cosetes de sobre, pero en David tambe va quedar tip tip...es que el iogur a granel rajava molt...si si...

A la tornada vam passar mes per l'interior i ens vam parar a fer un petit hiking al Pinnacles national monument. Son unes muntanyes rocalloses tipus Montserrat d'origen volcanic (com diu la Rage ens guien les forces teluriques), va estar be, era bonic, feia caloreta...representava que hi havia d'haver condors i aligues enormes pero no va haver-hi gaire sort amb els avistaments...i a la guia deia que podies sentir el khac-khac...pero tampoc...

Be, fins ben aviat...mes aventures dels garrotxins a California!!!

Humor per associacio

2007-10-18T05:42:00.000+02:00

...aixi es com en Toni descriu el seu tipus d'humor. Si, ja ho se, es una penjada aquest titol pero despres d'Alcatraz, Golden Gate i Monopoly...tampoc es podia demanar molt.

La primera foto es d'un mega-rocodrom indoors que en Tonipuz per casualitat va veure passant pel carrer prop de casa, avui hi hem entrat i molaaaaaaaaa eh??? a veure si un dia que plogui aprofitem i hi anem.

La segona foto es d'un dels murals que hi ha pintats a les facanes d'alguns carrers del nostre barri LA MISSION... molts tenen relacio amb l'historia dels immigrants sudamericans perque la majoria viuen aqui...jo els trobo interessants, sobretot els colors d'aquest de la foto son molt, no se com dir-ho suggerents... pero en toni diu k tapoc n'hi ha per tant i no li motiven gaire...al barri hi ha uns quants "alleys" amb murals com aquest a totes les facanes.

La tercera es un intent de fuuuuuuusio al Bernal Heights park.

La quarta foto li dedico especialment al Grunx perque pugui fer un comentari (ja he vist que nomes et poses amb en Toni). Si, senyores i senyors, en Toni Puig Ros planxant o "steaming" que en diuen aqui. 9 hores, de 9 a 7 de la tarda, jeje, pobre, l'havieu d'haver vist avui, mig coix d'estellament, amb cremades i semi-lesionat, certament surrealista que "steam-ar" tant et pugui fer tant de mal.

S'ha d'afegir que ha desenvolupat un cert repelus a les arrugues i nomes fa comentaris tipus...a aixo li faria falta un cop de planxa...

La botiga com us podeu imaginar es la d'Skunkfunk. Ens han ascendit, de mossos de magatzem a mossos de botiga. Avui al mati la frase era, vaig a la botiga amb bici...i m'ha sonat taaaaan familiar!!!

Un petonassu per tothom i gracies per comentar cosetes, que fan molta gracia. Rage, sobretot tu, son genials els teus comentaris.

bueno i jo men vai a sopar k almenys deu fer 5 minuts k no menjo res.... (aixo ho ha escrit en Toni, diu que tot el dia tinc gana, pero es ell que menja com una nena...si, iaia d'en Toni, si, ja li pots fer crits que no menja res aquest nen!!!)

M'HAN EXPLICAT DE QUE ANAVA EL VIDEO QUE L'ANDREU HA POSAT ALS COMENTARIS I HE D'INFORMAR-VOS A TOTS QUE CONTE IMATGES QUE PODEN FERIR LA SENSIBILITAT...PERO MOOOOLT. Ja se que aixo sera un alicient perque algu que ni tan sols s'hi havia fixat el miri pero alla vosaltres...queda dit!!!

Andreu, ja et val!!!!

Alcatraz, Golden Gate i Monopoly!!!

2007-10-12T22:52:00.000+02:00

Holaaaaaaaaa, que tal.
Ja ho veieu, nosaltres aqui estem ben distrets...be, avui no perque plou i fa un dia lleig lleig...pero fins i tot a l'altra banda del mon hi ha moments d'avorriment tipus diumenge a la tarda, jeje.

Una foto artistica (que per cert m'agrada molt) des del ferry que porta a Alcatraz, la veritat es que quan el cel esta ennuvolat es molt bonic, no se, els nuvols semblen mes densos aqui.

El pack de fotos que reconeixereu per la seva semblanca, no cal que doni explicacions suposo...tothom ha vist La Roca. Els efectes especials els he afegit amb el paint...jeje, si ja ho se...es lleig i mal fet, pero era per donar-li mes emocio perque la d'en Nicholas Cage perque ho sapigueu tambe esta trucada!!!

El Golden Gate amb en Toni posant...posant...posant el cap alla al mig.

I la gran partida de Monopoly en la qual en Toni ens va apallissar brutalment sense pietat i ara es un home ric amb moltes propietats. Tot i que segueix visquent aqui a la casa perque als seus hotels no hi ha tanta vidilla.

Fins aviaaaaaaaat.

Castro Street Fair (La festassa del districte gay)

2007-10-08T20:06:00.000+02:00

Be, aqui si que em sembla que no cal que expliqui res. Les imatges ja valen la pena.

Els dos nois que ens acompanyen son en Jeremy i l'Steve, un de Texas i l'altre de Suissa...i tots quatre flipant amb aquest gran espectacle.

Per cert, aquesta senyoreta amb aquest gran tupe cantava Nirvana i U2...si si...tal com ho sentiu...em sembla que es la versio mes rara i mal feta que he sentit a la meva vida...tot plegat un diumenge super divertit i assolellat.

Fins aviaaaaaaaaat!!

from sunrise to sunset

2007-10-05T07:02:00.000+02:00

La primera foto es del tipic cable train que m'havieu demanat...el detallet de que baixes per un carrer descontroladament l'he obviat, jeje...que aixo no es hollywood (tot i que esta a prop)!!

La segona es del lloc on hem passat mes hores, al magatzem on treballem, si si, en aquest espai tan petit...sempre penso amb la Rage perque s'han d'ordenar les coses alfabeticament...jeje, tu disfrutaries...ei, i en el fons em sembla que tan en Toni com jo li estem agafant el "gustillu"...jo passo a la E i ja no puc esperar a dema per comencar amb l'amiga F, la gran desconeguda!!! jeje.

I durant el vespre, almenys ahir, anavem passejant per Valencia St. (el carrer amb ambient xulu mes a prop d'on vivim...per cert si podeu mireu pel Google Earth i potser podreu veure el pati de la casa on estem a la cantonada entre 23th St. i Harrison. Es el segon edifici despres d'una laundry) ui ui...que em perdo, ah si, doncs un noi ens va preguntar si tocavem algun instrument i al cap d'una estona ja teniem en Toni assegut darrere d'aquesta mini bateria i fent una musica totalment enquadrable dins l'adjectiu de RARA, jeje. El noi cantava i tenia un baixista...i un guitarrista que hi havia per alla tambe es va apuntar... esta be aixo de que als bars deixin els instruments i l'escenari i tu puguis fer el que vulguis...no???

Va, fins ben aviat. Un peto a tutti!!

Angeloso...ja et llegeix els mails en Jordi??? Muuaaaa!

Queixes

2007-10-02T05:57:00.000+02:00

He rebut queixes que m'enrotllo massa...i com que vaig fer cas amb el tema de les fotos...doncs ara haure de fer-ne tambe dels rotllos.

De moment tot be. Ahir vam treballar al magatzem d'Skunkfunk i vam guanyar centims. Avui festa i coses de guiris, els lleons marins estan aqui al port, i el pont...doncs el de l'anunci de Mapfre no???. I el video es del concert de Dave Matthews Band...awesome!! (es que aqui tothom ho diu...i perque us feu a la idea vol dir mes guai que cool).

Ah, i el menjador de la casa!!

A veure...el vostre avui, cap a les 6 de tarda em conectare a l'Skype un moment...perque despres he d'anar a treballar...si algu te ganes de parlar...

Un petunassu i gracies per la participacioooooooooooooo!!!

In the streets of San Francisco...

2007-09-29T18:09:00.000+02:00

et pots perdre per segons quins carrers quan esta ennuvolat i plou i oblidar-te completament de que estas a California blue, o pot ser que inesperadament surti el sol i tot sembli molt mes bonic i molt prometedor.
Aixo es una descripcio del dia d'ahir.
El mati fred, pluja, vent, nuvols...caminant pel "centre" de la ciutat que consisteix en un carrer ple d'edificis abandonats i milers de homeless dormint a les entrades, als racons, A TOT ARREU. La veritat es que la imatge es bastant impressionant.
I de cop, a la tarda sembla que tot canvia, fa sol, caminem per uns altres carrers amb aspecte diferent, mes cuidats potser, i tambe hi ha homeless pero es diferent...i llavors es quan tota la maquinaria es posa en marxa.
El meu potencial professor de teatre m'escriu un mail i quedem perque m'expliqui el seu metode, sembla molt guai i em dona bones vibracions.
Passem per la botiga Skunkfunk i trobo la Yukiko, que ja havia conegut a Barcelona (pura casualitat perque ella no treballa alla) i li dic que estem buscant lloc i tambe una feineta esporadica per anar tirant i ens contracta per diumenge a les 10 del mati anar a preparar caixes amb comandes.
Jo al mati havia provat de trucar a numeros d'habitacions que es llogaven pero suposo que tothom estava treballant perque no contestaven...i des de la cabina i el soroll i l'idioma...uf, costa una mica d'entendre. Mentre anem al lloc que ens diu passem per una botiga de mobils perque tothom diu que per buscar pis es molt millor i la veritat es que no es gens car, i tambe per comunicar-nos entre nosaltres. Pam, comprem cadascu el seu mobil, que despres ens recomprara en Dan (el noi que ens allotja) per uns amics seus que vindran, solucionat.
Anem a la casa on lloguen habitacions i esta tota plena menys una habitacio amb dues lliteres que nomes poden llogar per un mes i mig abans de comencar a fer obres!!! Pim pam.
La casa es geniaaaaaal, te dues cuines, una sala comu amb tele i sofas i tal, un jardi, una sala d'internet i terrasseta...i tota la gent que hi viu permanentment...aproximadament uns 15, mes els que nomes estan alla temporament (3 o 4) son artistes, jajaja. Fan coses de circ, i performances junts...

Aixi que tot ahir va ser un gran "estar en el lloc adequat en el moment just", en Dan diu que tenim bon Karma...i sincerament, no es increible haver encaixat totes les peces del puzzle nomes amb un dia????

Desseguida que tingui fotos de la casa les penjo.

Al vespre vam quedar amb en David Casanovas que esta aqui al costat a Berkley, diu que la setmana que ve arriba la Maria, i segurament anirem a un festival de musica.

Esther...t'encantaria aixo...i em sembla que apendre moltes coses de circ, i ja he trobat un teatre on fan coses experimentals, i visuals...i tambe hi ha un festival de curts, i un de jazz i no s'acaba maaaaaaaaaaai!!!

Ups, com m'he enrotllat avui!!

See you soonnnnnnn!!!

Bye bye New York!!

2007-09-27T15:23:00.001+02:00

Hola a tothom, avui es l'ultim dia que estem a NY, d'aqui unes hores marxem cap a San Francisco...i alla si que sera comencar de nou, ja he enviat alguns mails a anuncis que lloguen habitacions. Sera tot nou, el metro, els tramvies, les zones de la ciutat...m'haure d'espavilar i comencar a contactar amb l'escola de teatre...uf quanta feina.

Be ja us anire explicant com va. De moment per fer un petit comiat de NY, com no, us deixo amb unes imatges variades. La meva a la laundry es perque he rebut queixes que no surto a les fotos, i clar...s'haura de solucionar.

Un parell son de coses que m'han cridat l'atencio a nivell artistic, els grafittis, o un quadre de Munch del Metropolitan museum of Art.

L'altra es de nosaltres amb el nostre super hoste d'aquests dies, en Makis. Li devem un monument.

Makis, we'll build a statue from you...but not like the one in the Metropolitan, don't worry. Thank you for the chocolat, margarita, good food, good mood, confortable home and when you open your boutique in Greece tell me. I'll come to visit you for sure!! (and now you think nooooooo!!! haha)

Toni has been thinking about the price you said he had to pay this morning...and he said, ok, if this is the price...what can I do?. So next time you come to Europe we'll go to the waterfalls, Barcelona, and the rest is on your hands (I'll leave you guys alone!)

Muaaaaaaaaaaaaaaas a tutti!!! A en Dani, la Laia, l'Andreu i en Raul, gracies per la companyia i els super consells i tooooooooooot!!!

September 24th

2007-09-24T15:25:00.001+02:00

Heeey, unes imatges de la city i de nosaltres els passats dies. Com que no se amb quin ordre surten les fotos ho dire a l'atzar.

El NakEd COwboY!!! siiii, finalment he vist en directe aquest home que en Pere ja m'havia dit que existia!!! vaia tela que tenen els yanquis...jajaj. L'havieu d'haver vist amb els seus calcotets i la seva guitarra pujant a coll a les iaies guiris...the real cowboy!!

The steak house. Bistec. Un bistec enorme. Com podeu veure a la foto un apat amb totes les de la llei. 8 catalans menjant vedella de New Jersey, jajaj.

L'estatua de la llibertat des del ferry que porta a Staten Island.

El pont de Brooklyn de nit. El vam creuar a peu per sobre i es genial. Una vista impressionant...i es que es tot taaaaaaaaaaaan gran aqui...

Nomes aixo, 4 icones d'aquest pais.

Finsaraaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

és genial...

2007-09-23T17:05:00.000+02:00

...ser a l'altra punta del món i rebre felicitacions de tots vosaltres...moltíssimes gràcies, als d'aquí i als d'allà per fer que el dia que faig 28 anys (aiiii) sigui especial.

Mua mua mua mua...petons dolços i salats (per a tots els gustos).

Intentaré escriure més personalitzadament, em sap greu ser tan general...però de moment és tot el que tinc temps de fer, sorry.

Mercè

3 imatges valen mes que 1000 paraules

2007-09-21T04:57:00.001+02:00

...el titol es bo pero com que ja em coneixeu ja sabeu que les 1000 paraules les escriure igualment, jeje.
La segona es la tipica curiositat. En un supermercat bastant pijet hem detectat un formatge de la Garrotxa, esta be aixo de que posin Garrotxa i no Spain a seques...i com podeu comprovar el preu tambe es interessant.

La primera foto son les escales d'emergencia...no se perque pero em fascinen...a mes amb la foto en blanc i negre...no trobeu que es molt bonic? M'agraden els edificis d'aquesta ciutat.

La tercera es la terrassa de casa en Dani i la Laia, guai ehhhhh??? i els dos nois que no coneixeu son l'Andreu i en Raul, els "combis" d'en Toni, que tambe estan per aqui.

Aixi que ja ho veieu, tot super be, de vacances, jeje...potser fa una mica de rabia?

Un peto enoooooooooorme per tothom!!

BON DIA DES DE MANHATTAN!!!

2007-09-19T14:50:00.000+02:00

hEEEEEEEEEYYYYY, bon dia a tothom.

Hem arribat sans i estalvis pero fets un nyap de cansament a casa d aquest noi que amb tota la confiansa del mon va deixar les claus al porter. El lloc es molt xulo, ja ho veieu, i teniem tovalloles netes de color blanc.

S ha de confessar pero que en Max i la Rage li van passar al davant i ens van fer a Barcelona la primera estacio de la volta al mon. A la tauleta de cada llit hi havia sabonets i un gorro de dutxa, tovalloles a sobre el llit...jajaj. Ei gracies, va ser genial.

Va, plego perque encara hem de trepitjar el carrer, com aquell que diu.

Fins aviaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat.

MUA MUA MUAAAAAAAAAAHHHH!!

Merce

2007-08-03T12:38:00.001+02:00

Pony Fantasy. Ohhhhhhhhh pony (entonació country), ohhhh pony pony!!!

Qui es deu dedicar a posar nom als models de camió???

Simple

2007-07-27T11:12:00.000+02:00

Simple

S’omple simple silenci

de por, callada,

i no et sento a tu

és la por

tan densa

que em xiuxiueja

al clatell.

Dius res

i m’impaciento.

Estàs dient molt

però no et puc escoltar,

ho sento.

La respiració com un llenguatge.

La música com la salvació.

Rere meu

la pròpia ombra

fosca i antiga

m’atrapa.

Per moments

flirteja

amb tu

com una amiga

traïdora

m’atrapa

com una grapadora

a aquells papers

condemnats

a formar part

de la mateixa història.

La cançó del meu moment

2007-07-21T19:04:00.001+02:00

Gnarls Barkley Lyrics

Reflexió d'una tarda de pluja

2007-07-20T12:43:00.000+02:00

Netejar els vidres perquè plogui,

i plou tant fort que esquitxa fins a un metre d’alçada.

I demà els hauré de tornar a netejar,
perquè siguin nets i llueixi el que hi ha a l’aparador.

Maleïda injecció de sucre,

el cafè em posa a 500 revolucions interiors per minut.

Rellisco per camins impregnats de vaselina,
i en d’altres em quedo travada, entre tu i vosaltres.

Però mai em quedo amb mi.

Jo, mi... em desconec?
No sé que busco.
Vull explorar emocions, però sembla arqueologia.

Només trobo objectes ja identificats dins el mar de possibilitats.

Vull DES-CO-BRIR quelcom nou i guanyar el meu premi Pulitzer particular.

Em faré una cerimònia d’entrega de guardó.
Penso celebrar-ho sola.

Sola. Calma, buscaré la calma.

La mirada global i amb perspectiva que em permetrà viure coses noves.

Volia fer obres, i marxar...i al final no vaig fer res d’això...potser sóc massa poruca, o simplement van sorgir coses més fàcils a fer.

Ara faig les maletes literalment però no és el mateix.

Semblo de fusta? Jo crec que semblo de plastilina.

M’amotllo fàcilment,
i no sóc tòxica,
i de colors...
i deu ser divertit tocar-me durant una estona
i imaginar formes.

Però ningú construeix amb plastilina eternament. És un impàs.

Jo sí que ho faig. Tot és plastilina.

I el sentit de tot és sempre allà on no estic mirant.

Si tot el que m’envolta fos de plastilina...no tindria cap sentit que jo també ho fos.

El que dóna sentit a la meva existència
és que tot el que m’envolta tendeix a la solidesa.
Tothom busca l’estabilitat,
la forma indeformable de vida que,
a més, ha de ser mitjanament satisfactòria.

I quin significat és un objecte de plastilina envoltat d’objectes sòlids?

Si és aixafat es pot tornar a construir de nou, es pot amotllar, inclús allargar o aplanar.

Però si conté una cosa a l’interior que no sigui de la mateixa matèria no ho podrà adaptar a la seva condició.

Potser l’objecte de plastilina
no està preparat per contenir res del món que l’envolta a l’interior,
o potser sí...només durant un temps,
fins que sigui premsat
i llavors quedi l’objecte sòlid a sobre de la massa,
ara amorfa,
amb petits rastres de color i textura oliosa.

A l’interior, només més plastilina.

Com l'au fènix

2007-07-20T10:51:00.000+02:00

Hola, després del fracàs del blog coctelescongalletas...ho intentarem en català, jeje.

De moment hi penjaré reflexions personals i historietes, i així us estalvieu d'escoltar-me.